En aquest apartat ens centrarem a parlar sobre els mecanismes d’influència educativa. Aquests mecanismes són interpsicològics, és a dir, apareixen i es manifesten en l’activitat conjunta que els professors i alumnes fan entorn als continguts escolars. Aquests mecanismes s’han de concretar de maneres molt diferents en funció de la naturalesa dels continguts, de les característiques de l’alumne... A més les relacions entre alumne i professor presenten una evolució temporal i de grau en el transcurs de l’aprenentatge.
Podem identificar dos mecanismes d’influència educativa: la construcció de sistemes de significats compartits entre professors i alumnes i la cessió progressiva del control i la responsabilitat des dels professors cap als alumnes en el seu desenvolupament. El primer mecanisme explica el canvi que es produeix en els alumnes des del moment inicial fins al final de l’activitat. Aquest canvi es produeix a través de processos de construcció progressiva de significats cada cop més compartits entre professor i alumnes. La clau d’aquest mecanisme es troba en com s’organitza l’activitat conjunta. A més, el llenguatge juga un paper fonamental en aquest procés, així com les estratègies conversacionals que es duen a terme. En el segon mecanisme l’alumne cada cop necessita menys ajuda per part del professor ja que, cada vegada disposa d’un major grau de decisió i d’autonomia en el seu aprenentatge.
Aquests dos mecanismes d’influència educativa posen de relleu que l’aprenentatge escolar no solament consisteix en construir, sinó també en compartir uns significats ja construïts amb anterioritat. També és una peça clau de l’aprenentatge escolar l’acció mediadora del professorat i la construcció compartida de significats.
